Hola a tots i a totes,
Ja hem arribat a Mallorca i per qüestió d´hores no ens han aplegat els atentats
pq estàvem allotjades a la zona crítica, al Leopold,s restaurant hi vam anar a sopar i ens passàvem quasi bé cada dia per allà i tb hores abans de les bombes erem fent fotos a la porta de l,Índia just davora l,hotel Taj Mahal President on Esperanza Aguirre i tot es séquito s,allotjaven. Hem estat 5 dies allà, en aquella zona i volavem el mateix dia dels atemptats. Som super afortunades perquè per hores hem pogut sortir de Bombay. Estam bé, n+ un poc cansades i amb moltes experiències per contar.
Gràcies a tots i a totes per haver fet comentaris, per haver seguit l'aventura i per fer-nos costat que fa molta il.lusió. Gra6 amigues i amics ( seta, vickys, marga, Lucie, Imma, papis, family, panda de sa madri, panda de na Marian, gent que ens hem trobat pel camí de Teruel, de Castellón, de Barna, d'Asturies...)
Bé, en definitiva, gràcies i gràcies a tothom que ens ha seguit i recolzat en aquest viatge que ha estat una lliçó més de vida i que sempre quedarà dins l'arxiu de la nostra ment i sobre tot dins els nostres corets reforçats per l,amor que vosaltres amics, amigues i família ens heu proporcionat dia a dia.
GRÀCIES!!!
Pròximament secció de fotos al blog!!!
Vos estimam un ou de pato!!!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Hola, som LLuis i Paqui que vàrem gaudir d'aquell maravellòs dia visitant els projectes de Sonrisas de Bombay amb vosaltres, també ens sentim afortunats per la sort que hem tingut, ja que vàrem estar a tots els llocs on hi ha hagut atemptats, L'estació Victòria, el Café Leopold, les tendes de la entrada de l'hotel Taj a prop de la porta de La India, tot just pocs dies abans. Vàrem contactar amb la mare de la Ana Andrés i poc desprès dels atemptats vàrem saber que l'Ana es trobava be, el que no sabem es si ha abandonat Bombai amb la repatriació d'Espanyols. Avui, quan llegia el vostre blog y he vist que sou sanes i estàlvies ens hem alegrat molt. Som molt afortunats, havent vist com és aquest pais. Us enviem una abraçada molt forta.
Ninesss!
Quina alegria sentir que heu pogut sortir abans que hi hagues tot es merder!! Quin desastre... Varem pensar en voltros, perque a mi em sonava que tornaveu sobre aquestes dates... Tanta sort! Veim que estau mes sanes que un gra d'all, o sigui que meam si ens trobam qualque dia per Can Picafort o on sigui i feim una mica mes de terapia de grup! Ah, i quina enveja les Sonrisas!!
Antonia i Joan Pere
Hola Marian, Xisca i Magda!
Necessitava llegir les vostres paraules i saber que esteu i heu arribat be a casa vostre.
Soc en Robert. Ens vam conèixer a “Sonrisas de Bombay” i vam passar un dia inoblidable.
A la nit al Leopolds, la cervesa refrescant i el menjar, encara que fos amb coriantre, i sobre tot, la vostre alegria i la estona que vam passar tots junts, es un record de Mumbai que sempre estarà amb mi.
Amb els atemptats tot queda encara mes marcat al record, per que una i un altre vegada veus el llocs on vas estar, la gent, ...
La millor noticia es que esteu be i amb moltes coses que contar.
Un petó molt gran per les tres noies maques mallorquines!
Robert.
Hola xiquetes!!
Sóc l'Ana de Sonrisas de Bombay, m'alegra molt saber que esteu bé, vagi estar trucant a la gent que havia vingut o havia de venir a visitar l'ONG, i pensava que vosaltres ja estàveu a casa!!
La veritat és que sembla que per fi ha acabat tot, aquí tots els de l'ONG estem bé i la gent coneguda tb.Però ha sigut una pena tot el que ha succeït!
Bueno, ara ja a casa...debeu trobar a faltar una miqueta la Índia, no?
Per cert, un article molt maco el de Sonrisas...merci!
Un petonàs enorme i que vagi molt bé!!!
Publicar un comentario