Molts d'Anys i feliç 2009 per a tots i totes aquelles persones que ens han seguit a n'aquest viatge fantàstic com també als familiars i amics i amigues que estan amb nosaltres i ens estimen.
Au idò BON NADAL, SALUT I MOLTA FELICITAT DINS EL 2009.
mUAK , mUAK!!!
miércoles, 24 de diciembre de 2008
viernes, 19 de diciembre de 2008
Afres de Pushkar
Aquesta gent viu així tal com veis a sa foto, és molt humil i no demanen sino que donen. Va ser un momentazo molt emocionant xerrant amb ells, triant arròs...
Tenda de teles
Aquesta dona té 28 anys i ja no se pot casar pq és massa vella pel matrimoni, que fort no? A part es repudiada pels altres venedors només pel fet de que és dona i normalment són homes els que venen qualsevol cosa. Ens va vendre unes manteleries pel preu just sense haver de regatejar molt. Va ser super sincera i vam disfrutar d xerrar amb ella.
viernes, 28 de noviembre de 2008
Som vives i ja hem arribat a Mallorca!
Hola a tots i a totes,
Ja hem arribat a Mallorca i per qüestió d´hores no ens han aplegat els atentats
pq estàvem allotjades a la zona crítica, al Leopold,s restaurant hi vam anar a sopar i ens passàvem quasi bé cada dia per allà i tb hores abans de les bombes erem fent fotos a la porta de l,Índia just davora l,hotel Taj Mahal President on Esperanza Aguirre i tot es séquito s,allotjaven. Hem estat 5 dies allà, en aquella zona i volavem el mateix dia dels atemptats. Som super afortunades perquè per hores hem pogut sortir de Bombay. Estam bé, n+ un poc cansades i amb moltes experiències per contar.
Gràcies a tots i a totes per haver fet comentaris, per haver seguit l'aventura i per fer-nos costat que fa molta il.lusió. Gra6 amigues i amics ( seta, vickys, marga, Lucie, Imma, papis, family, panda de sa madri, panda de na Marian, gent que ens hem trobat pel camí de Teruel, de Castellón, de Barna, d'Asturies...)
Bé, en definitiva, gràcies i gràcies a tothom que ens ha seguit i recolzat en aquest viatge que ha estat una lliçó més de vida i que sempre quedarà dins l'arxiu de la nostra ment i sobre tot dins els nostres corets reforçats per l,amor que vosaltres amics, amigues i família ens heu proporcionat dia a dia.
GRÀCIES!!!
Pròximament secció de fotos al blog!!!
Vos estimam un ou de pato!!!
Ja hem arribat a Mallorca i per qüestió d´hores no ens han aplegat els atentats
pq estàvem allotjades a la zona crítica, al Leopold,s restaurant hi vam anar a sopar i ens passàvem quasi bé cada dia per allà i tb hores abans de les bombes erem fent fotos a la porta de l,Índia just davora l,hotel Taj Mahal President on Esperanza Aguirre i tot es séquito s,allotjaven. Hem estat 5 dies allà, en aquella zona i volavem el mateix dia dels atemptats. Som super afortunades perquè per hores hem pogut sortir de Bombay. Estam bé, n+ un poc cansades i amb moltes experiències per contar.
Gràcies a tots i a totes per haver fet comentaris, per haver seguit l'aventura i per fer-nos costat que fa molta il.lusió. Gra6 amigues i amics ( seta, vickys, marga, Lucie, Imma, papis, family, panda de sa madri, panda de na Marian, gent que ens hem trobat pel camí de Teruel, de Castellón, de Barna, d'Asturies...)
Bé, en definitiva, gràcies i gràcies a tothom que ens ha seguit i recolzat en aquest viatge que ha estat una lliçó més de vida i que sempre quedarà dins l'arxiu de la nostra ment i sobre tot dins els nostres corets reforçats per l,amor que vosaltres amics, amigues i família ens heu proporcionat dia a dia.
GRÀCIES!!!
Pròximament secció de fotos al blog!!!
Vos estimam un ou de pato!!!
domingo, 23 de noviembre de 2008
Cervesa a Rompre!
UEP!
Mumbai: una ciutat estrepitosa on hi viven devers 20 milions d,habitants, un 60 % de la poblacio viu a xaboles. Contrasta bastant veure edificis super alts,tendes de marca Dior, nike, etc i a les aceres una gentada dormint al carrer i demanant per menjar. Fa uns 36 graus de calor, molta xafogor degut a la humitat que ens ofega tant que al migdia no volem sortir al carrer. Be, ido amb aquesta calorada vam anar a un carrer super transitat i ple de turistes "Colaba Causeway" i on ens van convidar a sopar tres catalans super aguts, que haviem conegut el mateix dia a "Sonrisas de Bombay", al Leopold,s restaurant. Estava a tope de gent. Ens vam fotre entre els 6 comensals 2 tubos llarguers de cervesa( 3 litres cada dispensador)auuu calculau!, mmmmmm va ser gloria bendita. Vam reviscolar de cop!!! Vam provar unes gambes arrebossades divines de la muerte. Lo unic terrible es que per tot posen coriantre. Vaja gust que li dona aquesta herbeta terrible! Ja estic cansada de dir "Please, all the food without coriander"
Mumbai: una ciutat estrepitosa on hi viven devers 20 milions d,habitants, un 60 % de la poblacio viu a xaboles. Contrasta bastant veure edificis super alts,tendes de marca Dior, nike, etc i a les aceres una gentada dormint al carrer i demanant per menjar. Fa uns 36 graus de calor, molta xafogor degut a la humitat que ens ofega tant que al migdia no volem sortir al carrer. Be, ido amb aquesta calorada vam anar a un carrer super transitat i ple de turistes "Colaba Causeway" i on ens van convidar a sopar tres catalans super aguts, que haviem conegut el mateix dia a "Sonrisas de Bombay", al Leopold,s restaurant. Estava a tope de gent. Ens vam fotre entre els 6 comensals 2 tubos llarguers de cervesa( 3 litres cada dispensador)auuu calculau!, mmmmmm va ser gloria bendita. Vam reviscolar de cop!!! Vam provar unes gambes arrebossades divines de la muerte. Lo unic terrible es que per tot posen coriantre. Vaja gust que li dona aquesta herbeta terrible! Ja estic cansada de dir "Please, all the food without coriander"
"SONRISAS DE BOMBAY"
DIA 21/11/08
La visita a "Sonrisas de Bombay" ( una ONG creada per un catala, en Jaume Sanllorente, que ho va deixar tot per ajudar a nens orfes).
Han fet diversos projectes, crear escoles, rehabilitar-ne d,altres, ajudes per erradicar la lepra...
Nosaltres vam anar ben mati a les oficines i d,alla partirem un grupet d,espanyols amb un cotxe de l,organitzacio i un taxi. Erem 10 mes les dues al.lotes que ens hi portaven. Primer vam anar a visitar una escola on els nens ens vam omplir d,energia i tendresa. Ens van tractar super be, es nenes encantats de rebre visites i sobre tot de que els fessim fotos, eren super monos, te feia ganes fer fotos a cadascun.
Aquell dia se,ls feia entrega d,ulleres per la vista als que ho necessitaven i que previament l,oftalmoleg Barraquer havia examinat gratuitament. Va ser molt emocionant. Per primer cop aquells nins hi veurien amb claretat. Quan veus aixo te n,adones que som super hiper mega afotunats d,haver nascut on hem nascut tenint tantes facilitats.
Despres els mes grandets ens van fer un ball al pati amb percussio de tambors inclosa. El dia seguent tenien una competicio amb altres escoles. Vam fer moltes fotos!!! Aquells nins amb els seus uniformes perfectament revisats per les professores ens quedaran sempre en els corets.
Llavors visitarem el projecte de Lepra, on ens explicaren que se fa per detectar els casos de lepra ja que es un estigma social exclos. El Govern dona per erradicada aquesta malaltia aixi que nomes tenen ajuda de part d,ONGs.
Ja ho sabeu si voleu col.laborar us podeu fer socis o fer donatius a la seva pagina web www.sonrisasdebombay.org
La visita a "Sonrisas de Bombay" ( una ONG creada per un catala, en Jaume Sanllorente, que ho va deixar tot per ajudar a nens orfes).
Han fet diversos projectes, crear escoles, rehabilitar-ne d,altres, ajudes per erradicar la lepra...
Nosaltres vam anar ben mati a les oficines i d,alla partirem un grupet d,espanyols amb un cotxe de l,organitzacio i un taxi. Erem 10 mes les dues al.lotes que ens hi portaven. Primer vam anar a visitar una escola on els nens ens vam omplir d,energia i tendresa. Ens van tractar super be, es nenes encantats de rebre visites i sobre tot de que els fessim fotos, eren super monos, te feia ganes fer fotos a cadascun.
Aquell dia se,ls feia entrega d,ulleres per la vista als que ho necessitaven i que previament l,oftalmoleg Barraquer havia examinat gratuitament. Va ser molt emocionant. Per primer cop aquells nins hi veurien amb claretat. Quan veus aixo te n,adones que som super hiper mega afotunats d,haver nascut on hem nascut tenint tantes facilitats.
Despres els mes grandets ens van fer un ball al pati amb percussio de tambors inclosa. El dia seguent tenien una competicio amb altres escoles. Vam fer moltes fotos!!! Aquells nins amb els seus uniformes perfectament revisats per les professores ens quedaran sempre en els corets.
Llavors visitarem el projecte de Lepra, on ens explicaren que se fa per detectar els casos de lepra ja que es un estigma social exclos. El Govern dona per erradicada aquesta malaltia aixi que nomes tenen ajuda de part d,ONGs.
Ja ho sabeu si voleu col.laborar us podeu fer socis o fer donatius a la seva pagina web www.sonrisasdebombay.org
miércoles, 19 de noviembre de 2008
ODISEA EN EL TREN
Al.lots i al.lotes despres del dia fantastic contemplant sa majestuositat del TAJ MAHAL, el vespre haviem d,agafar un tren per anar a Varanasi, tot el vespre amb camarot sleeper ( per dormir) que vamos dormir es un dir, pq era per 8 persones i roncaven de manera descomunal. Abans de tot aixo, un tio ens va dur a s,estacio i ens va deixar de la ma de Deu, cap guiri, tot indis, tothom ajegut pen terra amb una olor de pixat que te mors i sense aigua mineral. Ells beven d,una gerra de plastic que no s,ha rentada mai amb sabo i llavors fan uns gargais que no tenen consol ni perdo de Deu, pareix una competicio de rots, pets i escupinades. Be, tres hores esperant a s,estacio i a s,hora de partir un ens diu que no es aquella estacio, l,altre que es tren ja ha partit, imaginau per un moment ses nostres cares i nostres corets que pareixien tamborets taquicardics. Corriem d,un cap a l,latre per la deplorable estacio amb ses motxilles a sa s,esquena,demanant si aquell era el nostre tren definitiu, tots contestant amb gemidos ni siquiera paraules i uns gestos de cap que ens quedaran per sempre a la memoria i que ja us imitarem en arriban perque no tenen desperdici. Amb tot, quasi el tren ens parteix i nosaltres encara corrent per la plataforma 3 pero al final vam pujar i ja ho veurem!!!
A dins es ventilador a tope de metxa, roncos brutals i llum que ni es faros com podiem dormir? Res, sa madri i jo mitja pastilla per dormir i na Marian pim pam pum amb un tres i no res rostida a sa llitera de d,alt, sa madri enmig i jo abaix pq es vespres m,aixec a pixar claro!
Damunt les 8 arribam a Varanasi, tambe preocupades pq no ens voliem eqivocar d'estacio i la gent igual com per pujar no ens deien si era la nostra aturada o no, menos mal q hi havia un parella d'anglesos i tots baixaven a sa mateixa aturada.
Varanassi ens ha agradat molt.Hem vist el ganges de prop i sa brutorada que duia.
Per res ficariem ni un dit i la gent d'aqui es fa unes remullades , fins i tot qulcu que no es indi es dona un bon banyo.No se com tots no son mort d'una infeccio!.G|Hen vist el ritual que es fa cada dia davant el riu on xerren en krisha amb els deus i al crematoris que funciona 24 hores i on es veuen els cossos i com es cremen a unes fogueres davant un gath. ES una passada, varem veure mig cossos i com els movien amb un pal de fusta. I la resta que no es crema ,s'esterno dels homes i les caderes de ses dones es tira al riu.
Avui dia 19/11 ens hem aixecat a les 5.15 del mati per anar a veure la sortida del sol i el ritual del bany al riu amb una barqueta.Feim de guiris total! i ara tenim una puta sonada.
Hem estat 3 dies a Varanassi i dema ja volam a MUmbay. L'ultim desti del nostre viatge,QUINA PENETA!
Encara que sigui tard molts d'anys Carme!
domingo, 16 de noviembre de 2008
COM A LOQUES PER JAIPUR
DIA 14/11
Ens aixecam ben demati per anar a veure els elefants en el fort Amber.Na Marian li pega un subidon quan pel cami trobam un bebe elefant.Quina decepcio en arribar i veure com els exploten. Tot el dia els fan pujar i baixar del fort per dur els guiris.Per aixo, decidim pujar a peu que son 5m, i fer-lis 4 fotos.Passan un parell d'hores pq allo es impresionant.Ara que per tot te demanen rupies, fins i tot per fer-nos fotos amb es elefants.
De baixada el xofer ens deixa a sa Jaipur Tower on es divisa tota sa ciutat, es un decir pq en sa boirada i sa contaminacio que hi ha , pareix sa peli de gorilas en la niebla. BRUTASSOSSSSS Q SON!
Magda al ataque, CAPVESPRE: REGATEO PER UN TUBO, si voleu comprar res ja mos podeu cridar q som unes expertes, tenim un master en bazares y xiringuitos. Aixo ja es pim pam pum bocadillo d,atun! Quin agotament d,anr d,aqui cap alla itornar enrera. Son una mafia, pq parties d,una tenda i te compareixia es mateix tipo a s,altre tenda, o es germa o es pradi... Sempre te diven "More colors inside" i estic de sa frase NO PROBLEM fins a nes ovaris. "The only problem in India, IT,s not a problem!". Vos jur que s,espiritualitat no se on es. Son pesats com ells tot solS, vagos parra, 7 que l,agontaven i encara pixava tort. Si en arribar a Mallorca qualqu me toca es CLAXON me tirare en terra i fare sa croqueta. Tot lo dia piten, piten i tornen pitar. N tenen consol ni perdo de Deu! Has de tenir mes morro que esquena. Tot aixo i mes!
UNA BODA INDIA ENS ESPERA!
DIA 13/11:Continuam el viatge i avui ens toca Jaipur,la capital del Rajastan.Despres d"un llarg viatge i una sola aturada a un palau Mongol( que va valer la pena) arribam a la ciutat "rosa", que de rosa te poc!, els edificis son mes be marrons,aqui deuen ser tots daltonics.Nomes arribar al hotel,ens trobam amb els preparatius d'una boda a un jardi ben davant es cuarto!amb vistes despejades,suelos de gres...Nomes anava arribant una gentada,uns dos mil indis, no vos podeu imaginar quin puta renouer!, i com que ja erem alla i haviem de patir aquest jaleo i no haviem sopat. amb tot es morro ens varem ficar cap endins.ES preu va ser ben alt, aixo es acoso i derribo a mano armada, pareixiem tres monos de feria!,varem pispar el que vam pder i el nostre estomac pdia soportar, tot era mes covent que ni un pobler ho aguantaria!.els regals estaven alla exposats i no tenien desperdici, el ajuar completo, fins i tot sa botella de butano amb sa cuineta incorporada.Varem treure un moment sa camera pq allo shavia de retratar pa siempre i es varen multiplicar per mil.Na marian no la veien enrevoltda de nins i dones que demanaven fotos. ELS NOVIIS ENCARA NO SABEM ON SON! ES TRONO ESTAVA BUIT. AVON EREN????? AHHHH
jueves, 13 de noviembre de 2008
Seguim a Bundi
Be al.lots avui ens hem aixecat ben prestet per anr a berenar,
varen tardar un ou de pato en fer un crep amb nutella, 1 hora i es xofer ja ens esperava. Son lentos de coons, sempre te diven NO PROBLEM!!! I qualque dia te pega en rialles i qualque dia els mataries a galtades pim pam pim pam!
Vam partir a veure ses cascades i va resultar que no hi havia aigua pero era super guapo igualment, pareixia un poc ses fonts ufanes nostres. Varem tenir una porada, pq hi va haver una lluita de monees que pa que. Na MArian y na Xisca aferrades com a pitjallides (no se com s,escriu) i jo amagada darrera es xofer ja que aquest es mes dicharachero i ens conta cosetes. Despres voliem veure un poble de mercaderes del voltant i va ser visto i no visto, o sea se: 4 xiringuitos de mala mort.
No varem dinar i vam decidir sopar a l,estil angles quan ses gallines se colguen.
On soparem vam coneixer 2 mallorquins ( n,antonia de sineu i en joan pere de son servera) ja vos podeu imaginar s,euforia que duiem de xerrar mallorqui com a loques.
Otra vez, quasi 3 hores esperant el sopar, ja no teniem cara d,amics pero va valer la pena el Rajasthan Thali que ens vam menjar.
varen tardar un ou de pato en fer un crep amb nutella, 1 hora i es xofer ja ens esperava. Son lentos de coons, sempre te diven NO PROBLEM!!! I qualque dia te pega en rialles i qualque dia els mataries a galtades pim pam pim pam!
Vam partir a veure ses cascades i va resultar que no hi havia aigua pero era super guapo igualment, pareixia un poc ses fonts ufanes nostres. Varem tenir una porada, pq hi va haver una lluita de monees que pa que. Na MArian y na Xisca aferrades com a pitjallides (no se com s,escriu) i jo amagada darrera es xofer ja que aquest es mes dicharachero i ens conta cosetes. Despres voliem veure un poble de mercaderes del voltant i va ser visto i no visto, o sea se: 4 xiringuitos de mala mort.
No varem dinar i vam decidir sopar a l,estil angles quan ses gallines se colguen.
On soparem vam coneixer 2 mallorquins ( n,antonia de sineu i en joan pere de son servera) ja vos podeu imaginar s,euforia que duiem de xerrar mallorqui com a loques.
Otra vez, quasi 3 hores esperant el sopar, ja no teniem cara d,amics pero va valer la pena el Rajasthan Thali que ens vam menjar.
martes, 11 de noviembre de 2008
Hem arribat Bundi
UEP COM ANAM?
Magda Power: Papa, quina il.lusio que m,ha fet rebre el teu comentari tan autentic, m,ha caigut sa llagrimeta i tot (ese castellano castizo).
AH es vidre de sa porta opac crec q anira millor per separar pero en pau q trii pq jo no ho puc mirar.
Be, continuam: Ahir varem deixar Pushkar amb un bon sopar, vam repetir al Baba Restaurant per 1 euro cada una i vam disfrutar com a porcelletes. Mos varem fer una foto amb so camarer molt agutq emximporrava 4 paraules amb espanyol.
Avui ens hem aixecat ben prest a les 7:30 i hem anat a berenar al Funky monkey enmig del carrer, no hi havia electricitat pero ni mos hem immutat i sa madri s,ha fotut un bol de muesli amb yogurt i fruta que tirava d,esquena, no ha piulat gens dins es cotxo, se veu q estava ben plena i jo he fet un cafe q tenc un mono de cafe q fa pardal... hem arribat a Bundi a les 14:00h i despres de veure 3 o 4 guest houses ens hem quedat a una per 200 inr o sigui per 600ptes oleeee.
DEma anam a veure una cascada aprop del poble.
Au fins aviat flowers!!!
Magda Power: Papa, quina il.lusio que m,ha fet rebre el teu comentari tan autentic, m,ha caigut sa llagrimeta i tot (ese castellano castizo).
AH es vidre de sa porta opac crec q anira millor per separar pero en pau q trii pq jo no ho puc mirar.
Be, continuam: Ahir varem deixar Pushkar amb un bon sopar, vam repetir al Baba Restaurant per 1 euro cada una i vam disfrutar com a porcelletes. Mos varem fer una foto amb so camarer molt agutq emximporrava 4 paraules amb espanyol.
Avui ens hem aixecat ben prest a les 7:30 i hem anat a berenar al Funky monkey enmig del carrer, no hi havia electricitat pero ni mos hem immutat i sa madri s,ha fotut un bol de muesli amb yogurt i fruta que tirava d,esquena, no ha piulat gens dins es cotxo, se veu q estava ben plena i jo he fet un cafe q tenc un mono de cafe q fa pardal... hem arribat a Bundi a les 14:00h i despres de veure 3 o 4 guest houses ens hem quedat a una per 200 inr o sigui per 600ptes oleeee.
DEma anam a veure una cascada aprop del poble.
Au fins aviat flowers!!!
lunes, 10 de noviembre de 2008
Que bonito es Pushkar!
Continuam que ahir ens varen treure del ciber.
Aquest poble on esteim es el mes hippy que ens trobat!Hi ha un llac al centre del poble on hi van a parar 50 gaths( escales) on la gent el demati a la sortida del sol i a la posta del sol sa gent fa ofrenes al se deu i es banya al llac. QUIN OI!. s'aigo es asquerosa,i ha una gentada increible! i sa sent musica Hindu tot el dia.
Cada reco es podria fer una foto, no vos podeu imaginar quin punyetero ganado que hi ha.Aquest dies es sa fira del camell,molt famosa a tota l"india, va sortir hi tot ens han dit el diari de mallorca.Hi ha una putada de cameells, cavalls i un especi de fira del ram que riete de sa de palma.Varem passar el diumenge voltant tots els carres que estan plens de xiringuitos per comprar i de bar en bar que feia un calorada. No passam ni mica de gana.Dinam mes o manco per 3 euros cada una. Hi ha tot tipo de menjar, italia, xines,israelita.noltros que passavem una penada de que tot fos super picant. Ens en varem dur un botiquin que fa pardal i no hem estrenat ses pastilles per mal d'estomac.Toquem fusta i que continuem aixi.
Els restaurants i hotels solen tenir unes terrasetes al terrat amb vistes al llac que recorda un poc l'ambient de formentera.
Avui dilluns ens hem quedat tamb'e el poble,Ens hem aixecat a les set del mati per veure a sa gent com va a banyarse al riu.Hen anat fins el gath den Ganghi i com sempre ens ha engaxat i ens ha contat un rotllo i ens ha donat flors per tirar al riu.
Hem anat al Temple on adoren al Brahma, uns de d'aquest deus que hi per aqui on hi havia tot el dia una gentada.Per lo petit que es el poble hi ha mes de 40 temples!
Ara venim del Third EYE Cafe que en jAUME ens havia recomanat,molt be, i de tornada ens hem aturat a un temple que era tot de marbre blanc.Volien entrar en calcetins, en sabates ni pensar-ho, i no ens han deixat.En terra esta tot tan brut que no hem volgut entrar. Ja va bastar ahir que si varem entrar i ens varem quedar es peus fets una merda.Ara que hi ha tanta brutor per tot que ja ens esteim avessant.Basta dir-vos que fins avui no hem pogut tallar-nos les ungles i duem uns cullarots que feien por.Ens hem una foto i tot.Per sort, hem trobat en un xiringuito un "tallaungles" den mickie i na Marian per carrer ja no pdia aguantar mes i s'anava tallant les ungles.
Be com anava diguent que se men va el fil,darrera el temple ens hem trobat un grup de dones que feien Chapatis(un pa tipic d'aqui) i el covien damunt un foc de llenya en terra. Na magda s'ha animat i s'ha posat a fer pa amb elles.Tot era per donar a gent pobra que va allar a menjar de franc.Hem estat una bona estona xerrant amb elles i els hi hem fet un parell de fotos.El que ens ha sorpres molt es que sa gent tot es temps ens demana que li facem fotos.Els hi agrada molt.
Canviam de tema,no vos pdeu fer una idea de com estan per aqui els lavabos, bruts,bruts que fan por.Crec que mai els han fet nets.Crec que tornarem sense cap mania.Si vessiu el bany del hotel on hem dormit avui, arrencariu a correr.Tambe hem fet tot un reportatge de banys...Avui hem conegut al nou xofer que ens portara dema cap a Budhi.Ens varem queixar que no xerrava ni una paraula d'angles i els han canviat.Ara veurem com va aquest!
Be, nins i nines , esperam els vostres comentaris i nosaltres continuarem la nostra aventura.
Salut a tots!
Aquest poble on esteim es el mes hippy que ens trobat!Hi ha un llac al centre del poble on hi van a parar 50 gaths( escales) on la gent el demati a la sortida del sol i a la posta del sol sa gent fa ofrenes al se deu i es banya al llac. QUIN OI!. s'aigo es asquerosa,i ha una gentada increible! i sa sent musica Hindu tot el dia.
Cada reco es podria fer una foto, no vos podeu imaginar quin punyetero ganado que hi ha.Aquest dies es sa fira del camell,molt famosa a tota l"india, va sortir hi tot ens han dit el diari de mallorca.Hi ha una putada de cameells, cavalls i un especi de fira del ram que riete de sa de palma.Varem passar el diumenge voltant tots els carres que estan plens de xiringuitos per comprar i de bar en bar que feia un calorada. No passam ni mica de gana.Dinam mes o manco per 3 euros cada una. Hi ha tot tipo de menjar, italia, xines,israelita.noltros que passavem una penada de que tot fos super picant. Ens en varem dur un botiquin que fa pardal i no hem estrenat ses pastilles per mal d'estomac.Toquem fusta i que continuem aixi.
Els restaurants i hotels solen tenir unes terrasetes al terrat amb vistes al llac que recorda un poc l'ambient de formentera.
Avui dilluns ens hem quedat tamb'e el poble,Ens hem aixecat a les set del mati per veure a sa gent com va a banyarse al riu.Hen anat fins el gath den Ganghi i com sempre ens ha engaxat i ens ha contat un rotllo i ens ha donat flors per tirar al riu.
Hem anat al Temple on adoren al Brahma, uns de d'aquest deus que hi per aqui on hi havia tot el dia una gentada.Per lo petit que es el poble hi ha mes de 40 temples!
Ara venim del Third EYE Cafe que en jAUME ens havia recomanat,molt be, i de tornada ens hem aturat a un temple que era tot de marbre blanc.Volien entrar en calcetins, en sabates ni pensar-ho, i no ens han deixat.En terra esta tot tan brut que no hem volgut entrar. Ja va bastar ahir que si varem entrar i ens varem quedar es peus fets una merda.Ara que hi ha tanta brutor per tot que ja ens esteim avessant.Basta dir-vos que fins avui no hem pogut tallar-nos les ungles i duem uns cullarots que feien por.Ens hem una foto i tot.Per sort, hem trobat en un xiringuito un "tallaungles" den mickie i na Marian per carrer ja no pdia aguantar mes i s'anava tallant les ungles.
Be com anava diguent que se men va el fil,darrera el temple ens hem trobat un grup de dones que feien Chapatis(un pa tipic d'aqui) i el covien damunt un foc de llenya en terra. Na magda s'ha animat i s'ha posat a fer pa amb elles.Tot era per donar a gent pobra que va allar a menjar de franc.Hem estat una bona estona xerrant amb elles i els hi hem fet un parell de fotos.El que ens ha sorpres molt es que sa gent tot es temps ens demana que li facem fotos.Els hi agrada molt.
Canviam de tema,no vos pdeu fer una idea de com estan per aqui els lavabos, bruts,bruts que fan por.Crec que mai els han fet nets.Crec que tornarem sense cap mania.Si vessiu el bany del hotel on hem dormit avui, arrencariu a correr.Tambe hem fet tot un reportatge de banys...Avui hem conegut al nou xofer que ens portara dema cap a Budhi.Ens varem queixar que no xerrava ni una paraula d'angles i els han canviat.Ara veurem com va aquest!
Be, nins i nines , esperam els vostres comentaris i nosaltres continuarem la nostra aventura.
Salut a tots!
domingo, 9 de noviembre de 2008
Ja som a PUSHKAR!!!
DIA 8/11/08
A les 7 del mati comencarem el viatge amb cotxo cap a pushkar, havien de ser 6 hores i varen ser 10 amb 2 aturades curtes. Teniem es cul pla per no dir com condueixen els indios, no ens vam matar de miracle, entre vaques , cabres, be tota sa fauna habida i por haber i a damunt que condueixen com els anglesos per s,altre part i tenen 2 carrils pero vam pel mig i segons qui se desvii primer se tiren cap una part o cap altre, frenada ve i frenada va, i es puta xofer sense xerrar ni una paraula en tot es viatge.
Arribam a s,hotel recomant per una parella d,australians es dia anterior i valgame Dios, una habitacio bruta bruta bruta, wc a liorna pero aixi i tot valia molt la pena ses vistes al llac. Un llac amb 50 Ghats (=escales q baixen al llac) on la gent va a pregar i es fica dins s,aigo per purificar-se, aixo si feien un renove amb ses seves pregaries i musica espiritual per un tubo.
Seguirem un altre dia q ens tanquen es ciber pq aqui son les 23.30h del vespre
Un beso super fort a tothom!!
A les 7 del mati comencarem el viatge amb cotxo cap a pushkar, havien de ser 6 hores i varen ser 10 amb 2 aturades curtes. Teniem es cul pla per no dir com condueixen els indios, no ens vam matar de miracle, entre vaques , cabres, be tota sa fauna habida i por haber i a damunt que condueixen com els anglesos per s,altre part i tenen 2 carrils pero vam pel mig i segons qui se desvii primer se tiren cap una part o cap altre, frenada ve i frenada va, i es puta xofer sense xerrar ni una paraula en tot es viatge.
Arribam a s,hotel recomant per una parella d,australians es dia anterior i valgame Dios, una habitacio bruta bruta bruta, wc a liorna pero aixi i tot valia molt la pena ses vistes al llac. Un llac amb 50 Ghats (=escales q baixen al llac) on la gent va a pregar i es fica dins s,aigo per purificar-se, aixo si feien un renove amb ses seves pregaries i musica espiritual per un tubo.
Seguirem un altre dia q ens tanquen es ciber pq aqui son les 23.30h del vespre
Un beso super fort a tothom!!
Odisea en el desierto!
NAMASTE (=hola)
Gra6 a tots per escriure que fa molta molta pero molta il.lusio rebre noticies de sa roqueta nostra!!!
Comencarem per abans d'ahir 7/11 que va ser una aventura de coons de miko:
Be, ido varem anar a veure sa posta de sol al desert de JAISALMER, allo pareixia l,auba a les 7 del mati ple de camells i gent que fa botellon per ses dunes, varem fer 4 fotos i jo ( magda power) ja mollava deus i osties pq es nins son mes pesats que una merda damunt un ull, mos varen extressar un munt, na Marian ja xerra angles per un tubo, be d,aquella puta manera pero va be...Res, quan havien de tornar cap el cotxe, no trobavem ni cotxe ni xofer, camina caminaras i noltros ses 3 animetes perdudes entre es camells i es indios que eren mes negres q es cul de sa pella, menos mal q na marian dua sa pila de decathlon pq encara hi seriem, be ,varem arribar a uns llums q pareixien de festival park amb un musica terrible i mos varen contar q per alla n,hi havia 30 com akest, au ido q te pareix herbeta! res varem acabar damunt un carro estirat per un camell a cercar es puta xofer por los alrededores i vistas despejadas sin suelos de gres, ni madera de norte ni armarios empotrados...Sa madri deia n\NINES QUIN PENJAMENTTTTT pero encara va tenir coons de regatejar es preu per dur-nos en so camell de feria, era surrealista total i jo ( magda) ja tenia una mini-taquicardia, ses aixelles me picaven des nervis, pero amb sos sotracs des carro me va espassar un poc i vaig decidir mirar ses estrelles.
A la fi verem un cotxo amb so llum fus i era s,empanat des nostro xofer q no xerra ni papa d,angles es tio. Bueno, final feliz!
Gra6 a tots per escriure que fa molta molta pero molta il.lusio rebre noticies de sa roqueta nostra!!!
Comencarem per abans d'ahir 7/11 que va ser una aventura de coons de miko:
Be, ido varem anar a veure sa posta de sol al desert de JAISALMER, allo pareixia l,auba a les 7 del mati ple de camells i gent que fa botellon per ses dunes, varem fer 4 fotos i jo ( magda power) ja mollava deus i osties pq es nins son mes pesats que una merda damunt un ull, mos varen extressar un munt, na Marian ja xerra angles per un tubo, be d,aquella puta manera pero va be...Res, quan havien de tornar cap el cotxe, no trobavem ni cotxe ni xofer, camina caminaras i noltros ses 3 animetes perdudes entre es camells i es indios que eren mes negres q es cul de sa pella, menos mal q na marian dua sa pila de decathlon pq encara hi seriem, be ,varem arribar a uns llums q pareixien de festival park amb un musica terrible i mos varen contar q per alla n,hi havia 30 com akest, au ido q te pareix herbeta! res varem acabar damunt un carro estirat per un camell a cercar es puta xofer por los alrededores i vistas despejadas sin suelos de gres, ni madera de norte ni armarios empotrados...Sa madri deia n\NINES QUIN PENJAMENTTTTT pero encara va tenir coons de regatejar es preu per dur-nos en so camell de feria, era surrealista total i jo ( magda) ja tenia una mini-taquicardia, ses aixelles me picaven des nervis, pero amb sos sotracs des carro me va espassar un poc i vaig decidir mirar ses estrelles.
A la fi verem un cotxo amb so llum fus i era s,empanat des nostro xofer q no xerra ni papa d,angles es tio. Bueno, final feliz!
miércoles, 5 de noviembre de 2008
ja som a jodhpur
seguirem q no se q hem fet, ja hem anat en moto!! i hem vist per tot arreu vaques, monees, bens, cabres i un ELEFANT! en mig del poble, tot es super barato!!
Avui al mati hem partit amb un xofer cap a Jodhpur, fent una aturada a Ranakpur(M.Rosa una passada!!, es precios).Dins el cotxe per fer 260 km hem estat 6hores i no ens hem matat de miracle cada vegada tancavem els ulls pq conduir per aqui es un suicidi(juanma no aguantaries ni 1 min et pegaria un atac de cor).
Damunt les 17.30h hem arribat fetes pols a Jodhpur, i com sempre sense haver reservat despres del tercer intent hem trobat un hotelet q li has de trobar s'encant pero per menys de 7 euros ens quedam 2 vespres, el senyor molt amable i hem sopat a sa terrasseta per variar i ens ha fet es sopar el nin de la casa q devia tenir 9 anys, sopeta de llenties, patata amb espinacs un poc coventet pero bo,booooo.
Ara venim d fer una volta pel poble, tot es molt brut pero ja esteim com acostumades ens passem les vaques per devora i ja no en feim cas son molt pacifiques, hi ha per tot moltes motos i bicicletes com les q teniem als anys 60, els cotxes mes habituals son de la marca Tata, la gent es bastant amable i simpatica pero tambe n'hi ha de pesadets sobretot els nins i els adults a vegades ens volen embaucar per comprar pero encara q som 3 dones nomes hem comprat els vestits que amortitzarem a tope ja q sa motxilla ens sobretja bastant.
Quan poguem possarem fotos ja q aqui la tecnologia encara va un poc retrassada, sobretot cutre.dema ens quedam per aqui i passat ens anam cap a Jaisalmer a les 7 del mati.
un besada per tots i animauvos a fer comentaris q ens fa molta il.lusio.
PD Maria Antonia: gracies joce, amb sa stressada no vaig pensar a donarte el telef pero esterem amb contacte per aqui o email esper q no m'enyories gens, je,je i un beso per en manolete.
Voltros dos q ja sabeu qui sou, procurau no fer bonda i quan torni vull un xuleton enorme i un bon vodka, i el lleo ve amb nosaltres per tot, tot. vos enyor pero nomes un poquet.
Be nelson a veure si feis molta feina q quan torni vull veure sa meva taula ben neta, dona un beso a tots i esteim en contacte, q tot d'una tornare.
Un beso al meu dos gemanets q no escriuen.
PD Xisca : Nines , Tonyi i Juana Maria,a veure si vos animau a escriure, que vos a gradaria aquest viatge!, Sito i Cati , a veure si li deis a Na Laura que m'escrigui qulaque cosete, i gracis per ses fotos de sa petita.
Gent sa feina ,Magda i Loreto y Luis a ver si me contais cositas.
Una abracada a tots ( en aquesto teclat ens falten lletres)
Avui al mati hem partit amb un xofer cap a Jodhpur, fent una aturada a Ranakpur(M.Rosa una passada!!, es precios).Dins el cotxe per fer 260 km hem estat 6hores i no ens hem matat de miracle cada vegada tancavem els ulls pq conduir per aqui es un suicidi(juanma no aguantaries ni 1 min et pegaria un atac de cor).
Damunt les 17.30h hem arribat fetes pols a Jodhpur, i com sempre sense haver reservat despres del tercer intent hem trobat un hotelet q li has de trobar s'encant pero per menys de 7 euros ens quedam 2 vespres, el senyor molt amable i hem sopat a sa terrasseta per variar i ens ha fet es sopar el nin de la casa q devia tenir 9 anys, sopeta de llenties, patata amb espinacs un poc coventet pero bo,booooo.
Ara venim d fer una volta pel poble, tot es molt brut pero ja esteim com acostumades ens passem les vaques per devora i ja no en feim cas son molt pacifiques, hi ha per tot moltes motos i bicicletes com les q teniem als anys 60, els cotxes mes habituals son de la marca Tata, la gent es bastant amable i simpatica pero tambe n'hi ha de pesadets sobretot els nins i els adults a vegades ens volen embaucar per comprar pero encara q som 3 dones nomes hem comprat els vestits que amortitzarem a tope ja q sa motxilla ens sobretja bastant.
Quan poguem possarem fotos ja q aqui la tecnologia encara va un poc retrassada, sobretot cutre.dema ens quedam per aqui i passat ens anam cap a Jaisalmer a les 7 del mati.
un besada per tots i animauvos a fer comentaris q ens fa molta il.lusio.
PD Maria Antonia: gracies joce, amb sa stressada no vaig pensar a donarte el telef pero esterem amb contacte per aqui o email esper q no m'enyories gens, je,je i un beso per en manolete.
Voltros dos q ja sabeu qui sou, procurau no fer bonda i quan torni vull un xuleton enorme i un bon vodka, i el lleo ve amb nosaltres per tot, tot. vos enyor pero nomes un poquet.
Be nelson a veure si feis molta feina q quan torni vull veure sa meva taula ben neta, dona un beso a tots i esteim en contacte, q tot d'una tornare.
Un beso al meu dos gemanets q no escriuen.
PD Xisca : Nines , Tonyi i Juana Maria,a veure si vos animau a escriure, que vos a gradaria aquest viatge!, Sito i Cati , a veure si li deis a Na Laura que m'escrigui qulaque cosete, i gracis per ses fotos de sa petita.
Gent sa feina ,Magda i Loreto y Luis a ver si me contais cositas.
Una abracada a tots ( en aquesto teclat ens falten lletres)
lunes, 3 de noviembre de 2008
JA podeu fer comentaris!!!
Hi havia un petit problema de configuracio.
Ara qualsevol usuari q volgui pot comentar...
Els teclats indios no tenen per posar accents.
Animau-mos i escriviu cosetes que per aqui tot va lento
lento lento i tenim temps per mirar es blog.
Vam sortir dia 2/11 a les 10:00 de barna i ara son les 3:45H
(hora espanyola) del dia 3/11 , les 8:15 H (a indianapolis) i seguim estant dins un aeroport.
Hora final prevista no se sabe!!! Ja som a Bombai pero agafarem
un altre vol cap a Udaipur. Dormirem un dia de tira...
Estamos pal arrastre!!!!
Un besito a tots!
Ara qualsevol usuari q volgui pot comentar...
Els teclats indios no tenen per posar accents.
Animau-mos i escriviu cosetes que per aqui tot va lento
lento lento i tenim temps per mirar es blog.
Vam sortir dia 2/11 a les 10:00 de barna i ara son les 3:45H
(hora espanyola) del dia 3/11 , les 8:15 H (a indianapolis) i seguim estant dins un aeroport.
Hora final prevista no se sabe!!! Ja som a Bombai pero agafarem
un altre vol cap a Udaipur. Dormirem un dia de tira...
Estamos pal arrastre!!!!
Un besito a tots!
sábado, 1 de noviembre de 2008
HEM SUPERAT SA PRIMERA FASE
JA SOM A BARNA I ANAM A DINAR XQ ES MENJAR INDIO MOS FA PASSAR UNA PENADA.
HEM D'OMPLIR ES BUCHE XQ JA COMENÇAM AMB SOS IBUPROFENOS A NES TOPE ( MAL DE CAP., CERVICALS... DE TOT) SES MOTXILLES PESEN UN COO.
PERÒ TOT ANIRÀ BÉ. ALÉEEE . VAMOS A POR ELLOS.
(DE MOMENT UN PASTIS DE BOLETS...
HEM D'OMPLIR ES BUCHE XQ JA COMENÇAM AMB SOS IBUPROFENOS A NES TOPE ( MAL DE CAP., CERVICALS... DE TOT) SES MOTXILLES PESEN UN COO.
PERÒ TOT ANIRÀ BÉ. ALÉEEE . VAMOS A POR ELLOS.
(DE MOMENT UN PASTIS DE BOLETS...
martes, 21 de octubre de 2008
miércoles, 15 de octubre de 2008
ONG
Nines (Madri i Marian)entrau a n'aquesta pàgina www.sonrisasdebombay.org
He enviat un mail per fer una visita i veure els projetes que duen a terme i m'han contestat Yupiiiii!!!! N+ els hem d'enviar les dates i au pim pam pum!
Imma ets una perroide però te don permis per corregir ses faltes.
He enviat un mail per fer una visita i veure els projetes que duen a terme i m'han contestat Yupiiiii!!!! N+ els hem d'enviar les dates i au pim pam pum!
Imma ets una perroide però te don permis per corregir ses faltes.
lunes, 13 de octubre de 2008
Això serà una puta pèl.licula de Bollywood
Nins i nines;
Es viatge ha de començar dia 1 de novembre fins dia 27 i ja ens han contat tants de desastres que sa diarrea començarà abans de partir.
Es BOTIQUIN fa pardal de tants de trastos q hi ha ; una de dues o estirem inmunes de tot o mos intoxicarem n+ de passetjar cortissones i paracetamols...
Es viatge ha de començar dia 1 de novembre fins dia 27 i ja ens han contat tants de desastres que sa diarrea començarà abans de partir.
Es BOTIQUIN fa pardal de tants de trastos q hi ha ; una de dues o estirem inmunes de tot o mos intoxicarem n+ de passetjar cortissones i paracetamols...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
